Saltar al contenido

La Serra Llarga. Territori de transició

Text de Jesus Brufal

Un dels relleus més enigmàtics de l’oest de Catalunya és el que es dibuixa a banda i banda de la Serra Llarga, un sistema de turons ben reconegut que divideix els termes d’Ivars de Noguera, Algerri i Castelló de Farfanya, i que discorre en una geografia més àmplia i en latituds diverses, des de Barbastre fins a Tàrrega. Aquesta realitat geològica permet visualitzar la fi per la seva vessant septentrional de la plana al·luvial de l’Ebre i l’inici dels Sistemes Marginals dels Pirineus. Això es visualitza en escassos metres, doncs l’alçada sobre el nivell del mar passa d’una cota 300 a més de 450 i, en pocs quilòmetres s’arriba a cotes pròximes als 900 metres. Sens dubte aquesta disparitat de cotes ofereix una perspectiva virtuosa del territori convertint-lo en un atractiu pels amants de la BTT. 

Al peu del turó més blanc de la Serra Llarga, en el qual s’aixeca una fortalesa que presideix el poble d’Algerri, té per inici i final la 5a Marxa BTT i, des de la present edició també en la modalitat de Gravel. Aquesta marxa cicloturista no competitiva ressegueix diversos itineraris dissenyats pel gaudí de la BTT i de la bici de Gravel, en un territori on la orografia permet resseguir camins i corriols que transcorren per paisatges naturals altament singulars, protegits per la normativa europea i avui reconeguts dins la xarxa d’Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya: Serra Llarga-Secans de la Noguera i Vessants de la Noguera Ribagorçana. 

Així doncs, en el transcurs dels diversos itineraris, el ciclista discorrerà per dos Espais Naturals caracteritzats per un tipus de vegetació i de fauna pròpia del clima mediterrani continental. Destaquen els matolls baixos propis d’àrees semi-àrides, alzinars i pinedes de repoblació. També, en les zones de guixeres o gesseres, destaquen els matolls de mides petites com els timons i les argelagues. Pel tipus de sòl aquestes plantes arrelen força separades entre sí, un fet que vist amb perspectiva dona la sensació d’un espai ‘desèrtic’. La fauna és ben abundant en porc senglars i cabirols, mentre que guineus, conills i llebres van a la baixa. Els petits mamífers abunden en les zones humides, poques però singulars, fàcilment identificables en les fonts o en barrancs humits. 

Menció a part mereixen els ocells. Les zones semi-àrides com per on discorre la Marxa BTT i de Gravel, són espais on petits ocells nien i aus migratòries hi fan estada en els temps d’hivern. Per això la seva diversitat és ben visible en plomatges ben colorits i amb cants que endolceixen l’oïda, motius per atraure el turisme ornitològic. 

Aquesta biodiversitat viu en un ecosistema fràgil. Els espais semi-àrids com el de la Serra Llarga-Secans de la Noguera, per la seva baixa pluviometria i per les característiques dels sòls, són vulnerables a les accions dels humans. Una rompuda d’una vessant o una traçada amb moto per la serra deixen una cicatriu de llarga recuperació, el qual significa que per allí, la fauna i la flora no s’hi desenvoluparan. A més, davant la crisi climàtica, aquests espais requereixen de major atenció i això ens obliga a ser més prudents i curosos, especialment en la Marxa BTT i de Gravel.

Aquest extens territori per on discorren els circuits també ve caracteritzat pels despoblats. De nord a sud, el poble de Tragó, la masia de Cérvoles i els vilatges de Boix i la Figuera. Per casuístiques ben diverses, cadascun d’aquests nuclis rurals romanen deshabitats i, difícilment es repoblaran. Les poblacions de Tragó i Boix foren expropiades per la construcció del pantà de Santa Anna, la Figuera i la masia de Cérvoles s’abandonaren per les transformacions agràries i la modernitat de la segona meitat del segle XX. 

Fruit de la voluntat per preservar la memòria, grups de veïns o familiars d’aquests s’han organitzat en associacions culturals. Destaquen els Amics de Tragó, l’Associació Cultural Patronat Sant Urbà de la Figuera i la Junta de Cérvoles. Gràcies a la seva tasca de voluntariat s’han recuperat topònims, camins vells, noms de les cases, dites populars, s’han instaurat trobades anuals i s’intervé en patrimoni històric i artístic destacant Sant Julià de Boix, Santa Maria de Vallverd, l’ermita de Cérvoles i Sant Urbà de la Figuera. 

Davant de tot aquest breu recull d’evidències patrimonials tant naturals com històriques, el Club Esportiu los Gessers d’Algerri a través de la Marxa BTT i de Gravel, vol seguir impulsant la salvaguarda dels espais naturals fent-los, precisament, accessibles a tothom, però alhora vigilants davant les males praxis i intervenint en els llocs més vulnerables. Alhora, també volem ser veu del passat i aportar el nostre granet d’arena en la ingent tasca de recuperació de la memòria que ja fan les associacions del territori. 

Per això, la teva participació en la Marxa o el teu habitual trànsit per aquest territori també et fa partícip d’això, un fet que ens ha de fer sentir molt orgullosos del territori on vivim i on tothom pot gaudir.